Com és sabut, Quim Torra és el polític millor pagat d’Espanya, a pesar que hagi centrat «el seu treball» exclusivament a dinamitar Espanya.

Ell mateix es va apujar el sou el febrer del 2019 des de 139.000 fins a 153.000 €/any.

Jordi Pujol, el 2003, quan ja sabia que perdria les eleccions, es va blindar el sou i l’estatus, amb la Llei 6/2003. (1)

El mateix Jordi Pujol va renunciar a aquest estatus el 2014, després que es descobrissin els escàndols de corrupció amb els quals s’havia estat enriquint des que va arribar al poder el 1980.

Quim Torra ha romàs menys de 3 anys al càrrec, i durant aquest temps en comptes de dedicar-se a l’administració dels interessos de tots els ciutadans de Catalunya, s’ha dedicat i consagrat en cos i ànima, exclusivament, a trencar la convivència entre els catalans i a enfrontar-se amb l’Estat Espanyol, que al cap i a la fi és qui li paga.

Fruit d’aquest enfrontament amb les institucions de l’Estat, la Justícia li ha condemnat a la inhabilitació per a exercir càrrec públic, durant 15 mesos.

Si ningú no hi posa remei, malgrat la sentència ferma, pretén continuar cobrant el 80% del sou (120.000 €/any; 8.500 €/mes).

És intolerable que a un país on el sou mitjà és de mileurista, ell, en virtut dels èxits collits en el seu mandat… passi a ser centmileurista.

Des de Societat Civil Catalana (SCC) volem denunciar aquest abús contra les finances públiques que entre tots paguem.

El Estatuto Básico del Empleado Público (LEY 3631/2007) disposa, en el seu article 90, que el funcionari declarat en la situació de suspensió quedarà privat, durant el temps de permanència en aquesta, de l’exercici de les seves funcions i de tots els drets inherents a la condició. La suspensió determinarà la pèrdua del lloc de treball quan excedeixi de sis mesos.
La suspensió ferma s’imposarà en virtut de sentència dictada en causa criminal o en virtut de sanció disciplinària.

La Ley de Régimen jurídico de las situaciones de los funcionarios públicos en España (LEY 867/2015) estableix que la suspensió de funcions suposa la privació al funcionari de l’exercici de les seves funcions i de tots els drets inherents a aquesta condició. Té un caràcter sancionador.

El Estatuto de los Trabajadores tipifica en el seu article 45.1 i 45.2 l’exoneració de les obligacions recíproques de treballar i remunerar el treball quan es produeixi una suspensió del contracte de treball, en aplicació del règim disciplinari.

Un president de govern és el màxim responsable dels funcionaris i participa de la legislació que s’estableix per al conjunt dels treballadors del seu país.

La Llei 6/2003 no contempla el supòsit jurídic que ens ocupa.

L’ANALOGIA és considerada una font del Dret. Per tant, per analogia, se l’han d’aplicar les mateixes lleis que regeixen per al seu país. No fer-ho causaria un terrible greuge comparatiu amb els quals fins ahir van ser els seus administrats; i donaria carta de naturalesa a una escandalosa llacuna jurídica que ve a permetre que els expresidents de la Generalitat, cessats per sentència dels Tribunals, mantinguin els beneficis econòmics del càrrec amb absoluta impunitat.

Per aquest motiu exhortem a tots els partits polítics de l’arc parlamentari, i molt expressament als partits constitucionalistes, perquè interposin les accions parlamentàries oportunes per a impedir aquest atropellament; i al mateix temps promoguin una llei que homologui i harmonitzi el desori de sous (2) dels polítics, resolent el greuge comparatiu existent entre les administracions, pel qual gestionar els destins d’algun ajuntament o comunitat autònoma, està doblement remunerat que gestionar el govern del conjunt d’Espanya.

Barcelona 30 de setembre de 2020

(1) http://cido.diba.cat/legislacio/341692/llei-62003-de-22-dabril-de-lestatut-dels-expresidents-de-la-generalitat-departament-de-la-presidencia
(2) https://sueldospublicos.eleconomista.es/tag/quim-torra