SCC exigeix al Govern d’Espanya que no consagri la imposició monolingüe a l’escola catalana.

L’entitat es mostra consternada davant el principi d’acord per excloure l’espanyol com a llengua vehicular a Catalunya i reclama la fi d’una política lingüística a l’escola injusta, discriminatòria i contrària als principis pedagògics de la UNESCO.

Durant el dia d’ahir diversos mitjans de comunicació van publicar que els grups parlamentaris del PSOE, Podemos i ERC estan negociant una esmena a la nova Ley de Educación (LOMLOE) en la qual s’exclou a l’espanyol com a llengua vehicular a les regions bilingües. Societat Civil Catalana vol expressar la seva consternació davant aquesta informació, ja que aquesta mesura seria contrària a l’esperit de la Constitució i a les decisions dels tribunals, danyaria drets fonamentals i civils bàsics, s’allunyaria de la realitat sociolingüística de Catalunya i s’oposaria als principis pedagògics de l’ensenyament de les llengües en regions bilingües que estableix la UNESCO[1].

La consagració en la legislació estatal de les tesis que ha vingut defensant el nacionalisme català i ERC en els últims anys en matèria lingüística a l’escola significaria una humiliació inacceptable per a milions de catalans que han sofert una dècada nacionalpopulisme independentista i confien que l’Estat empari els seus drets i superi per fi el marc mental i cultural del nacionalisme, així com un cop per al moviment en defensa dels drets civils dels hispanoparlants.

El monolingüisme en català imposat que hem viscut durant dècades és contrari al patrimoni cultural històric de Catalunya i és injust i discriminatori per als hispanoparlants. De fet s’ha convertit en un sistema d’aculturació imposada per a la majoria de la població catalana, així com una causa de fracàs escolar per a una part d’aquesta població[2]. Però el monolingüisme educatiu és també perjudicial per als catalanoparlants, perquè suposa un clar empobriment cultural i llastra les seves oportunitats promoció professional.

SCC és una entitat plural i diversa, on hi ha diferents opinions sobre la manera d’articular la convivència lingüística a les aules de Catalunya. No és la nostra missió proposar el model exacte que garanteixi els drets lingüístics, la cohesió social i el respecte al nostre patrimoni cultural bilingüe des de fa segles. Però com a casa comuna dels constitucionalistes catalans sí que tenim clar que hi ha unes línies vermelles que no es poden traspassar

L’espanyol, idioma matern de la majoria de catalans, no pot continuar sent tractat com un idioma estranger ni en l’educació ni en l’esfera pública catalana. La immersió lingüística no és de cap manera el camí per a articular la convivència lingüística, perquè no té base sociocultural ni pedagògica i limita drets civils i fonamentals de la ciutadania. Al cap i a la fi, és de sentit comú que la llengua oficial de l’Estat sigui vehicular en tot el seu territori, com succeeix en qualsevol país europeu, al mateix temps que ho són altres llengües cooficials. La imposició monolingüe va ser equivocada durant la dictadura, i ho continua sent ara encara que canviïn les tornes de l’idioma imposat en exclusiva.

Societat Civil Catalana reclama amb tota la convicció al Govern d’Espanya que no dugui a terme la transacció legislativa amb Podemos i ERC per a excloure a l’espanyol com a llengua vehicular de l’educació catalana. Al contrari, després de quatre dècades és el moment de fer efectiu aquest dret a una educació bilingüe de qualitat.
[1] Per a considerar la immersió lingüística un mètode pedagògic acceptable, la UNESCO té com a requisits que sigui voluntari i que no superi el 70% de les assignatures, cap dels quals es compleix a Catalunya. En tots els seus documents la UNESCO recorda el dret a l’educació en llengua materna. Per exemple, la Convenció sobre els Drets del Nen (1989).


 [2] Entre altres estudis, cfr. Jorge Calero i Álvaro Choi: “Efectos de la inmersión lingüística sobre el alumnado castellanoparlante en Cataluña” o els estudis de Convivencia Cívica sobre l’efecte de la immersió en el rendiment de l’alumnat estranger o en les capacitats lectores.