INTERNACIONAL  · ORGANITZACIÓ  ·  COMUNICATS   ·  DOCUMENTS   ·  CONTACTA ·  CAST    

Societat Civil Catalana demana la retirada immediata de les estelades dels edificis i espais públics, després de la sentència del Tribunal Suprem que dóna la raó a l'associació

El Tribunal Suprem (TS) ha avalat, en una sentència del passat 28 d'abril de 2016, les peticions que va formular Societat Civil Catalana a les juntes electorals perquè les estelades fossin retirades dels edificis oficials i dels espais de titularitat pública.

L'Alt Tribunal ha desestimat, així, el recurs contenciós-administratiu presentat per CiU el 9 juny 2015 contra les resolucions de la Junta Electoral Central de 13 i 20 de maig de 2015, que obligaven a retirar les banderes estelades dels edificis oficials i locals electorals de Catalunya durant la campanya de les passades eleccions municipals.

En la sentència s'assenyala que les administracions públiques estan obligades a ser neutrals sempre, es declara que la bandera estelada és partidista i que les votacions que insten a l'exhibició d'aquest símbol en els espais públics no s'ajusten a la legalitat.

Societat Civil Catalana considera que aquesta sentència és un pas cap a la democratització real de Catalunya, en la mesura que estableix que els símbols que no són de tota la ciutadania, com ara la bandera separatista, no s'han d'exhibir en edificis i espais públics de Catalunya.

Neutralitat

El TS -que ha condemnat a CiU al pagament de les costes- recorda que les administracions públiques estan obligades a ser neutrals sempre i no només en període electoral: "L'afirmació d'objectivitat i neutralitat de l'Administració ha de vincular-se necessàriament als principis de legalitat i interdicció de l'arbitrarietat (art. 9.3 CE i 103.1 CE) [...], i més concretament per a les entitats locals, al que clarament està disposat a l'art. 6 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local".

Aquesta exigència de neutralitat "s'aguditza en els períodes electorals" perquè -insisteix el TS- el "sufragi lliure" vol dir "proclamar com un essencial designi de veritable democràcia el establir un sistema electoral que garanteixi un marc institucional de neutralitat en el qual el ciutadà pugui amb absoluta llibertat, sense interferències de cap poder públic, decidir els termes i l'abast de la seva participació política".

Partidista

El pronunciament judicial reforça la idea de pluralitat en la societat catalana perquè la sentència qualifica la bandera estelada com una ensenya de part i no del conjunt de la ciutadania: "El que és rellevant no és que la bandera qüestionada pertanyi a un partit, o s'identifiqui amb una concreta formació política, sinó que no pertany a -és a dir, no s'identifica amb- la comunitat de ciutadans que, en conjunt, i amb independència de majories o minories, constitueix jurídicament el referent territorial de qualsevol de les administracions o Poders Públics constituïts a l'Estat espanyol, a la Comunitat Autònoma de Catalunya o a la província de Barcelona, ​​i per tant el seu ús per qualsevol d'aquestes administracions o Poders trenca el referit principi de neutralitat, sent notori que la bandera estelada constitueix un símbol de la reivindicació independentista d'una part dels ciutadans catalans representats per una part dels partits polítics, i sistemàticament emprat per aquelles forces polítiques que defensen aquesta opció independentista, però no té reconeixement legal vàlid com a símbol oficial de cap Administració territorial, resulta obvi que el seu ús i exhibició per un poder públic -en aquest cas de nivell municipal- només pot ser qualificat de partidista quant associat a una part -per important o rellevant que sigui- de la ciutadania identificada amb una determinada opció ideològica (encara que aquesta sigui compartida per diversos partits o forces electorals), però no representativa de la resta dels ciutadans que no s'alineen amb aquesta opció, ni per tant, amb els seus símbols".

Antidemocràtic

De la mateixa manera, l'entitat valora positivament que el TS hagi proclamat que els edificis oficials i els espais públics -carrers, rotondes, places- són de tots els ciutadans i no es pugui imposar a tots els ciutadans banderes d'una part d'ells.

L'Alt Tribunal ha assenyalat, en aquesta sentència, que l'exhibició de símbols partidistes no pot basar-se en que la decisió ha passat pel ple municipal corresponent, com va al·legar CiU: "La vinculació entre democràcia i Estat de Dret no és accessòria, sinó substancial, de manera que només és possible qualificar d'actes o decisions democràtics els que s'ajusten, en el seu procediment d'adopció i en el contingut, a la llei. En aquest sentit, no es pot acceptar de cap manera que la col·locació de les banderes partidistes [...] en edificis i llocs públics constitueixi un acte de 'obligat' compliment que s'imposa als alcaldes ja que obeeix a la decisió 'democràtica' d'un ple municipal adoptada amb el vot de regidors democràticament elegits. En altres paraules, el fet que els acords en els òrgans col·legiats es prenguin democràticament de cap manera els fa conformes a Dret, sinó que precisament estan subjectes a aquest i per això poden ser invalidats, sense que la formació democràtica dels mateixos els esmeni ni pugui prevaler sobre l'ordenament jurídic, que vincula tots els poders públics".

La sentència que ha estat adoptada per unanimitat, conclou que són els ciutadans els que tenen llibertat d'expressió, no els poders públics: "És reiterada la doctrina del Tribunal Constitucional que sosté que 'les institucions públiques, a diferència dels ciutadans, no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d'expressió que proclama l'art. 20 CE' (per totes, STC 244/2007, de 10 de desembre; 14/2003, de 28 de gener; 254/1993, de 20 de juliol, entre altres)".

Retirada immediata de les banderes estelades

Societat Civil Catalana exigeix ​​la retirada de les banderes estelades de tots els edificis oficials i de la via pública, i l'execució immediata de la sentència per part de les corporacions públiques. En aquest sentit, l'estelada és una bandera fora de la llei en aquests edificis i espais públics i les autoritats que contribueixin al seu hissat o exhibició s'estan situant també al marge de la legalitat.

Finalment, Societat Civil Catalana anuncia que sol·licitarà la retirada d'aquests símbols partidistes en aquelles corporacions que mantinguin postures recalcitrants en contra del pluralisme polític i intensificarà la seva campanya a favor de la neutralitat en les pròximes eleccions generals.

Veure Sentència +

Editorial SCC

Joves dissidents a la UAB.

dissabte, desembre 17, 2016 - 13:50

En un context en què l'espai públic en general i l'educatiu en particular estan copats pel nacionalisme, l'emergència al campus de Bellaterra d'un petit col·lectiu d'estudiants que alça la veu en defensa de la convivència de Catalunya amb la resta d'Espanya ha resultat impossible de digerir per als cadells més reaccionaris del separatisme i del (sorprenentment) autodenominat "antifeixisme" que fins ara, i des de fa massa temps, campaven al seu aire per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).




Millorar Espanya o destruir Catalunya.

dimecres, novembre 16, 2016 - 18:25

Des de Societat Civil Catalana volem expressar la nostra preocupació pel fet que una part significativa dels càrrecs i autoritats locals i autonòmiques a Catalunya estiguin utilitzant impròpiament el seu poder per emprendre accions manifestament il·legals incorrent, alhora, en un evident malbaratament de recursos públics. Ens sembla especialment condemnable la vulneració del principi democràtic de neutralitat de les institucions, on els símbols partidistes desplacen amb freqüència als oficials de tots els catalans, es fan apel·lacions a la desobediència i a la transgressió de les lleis i resolucions dels òrgans judicials, i es fomenta el menyspreu a l'actual marc constitucional tractant de devaluar la seva transcendència i rellevància.

El populisme nacionalista està incorrent en un clar i manifest abús del poder que posseeix. Els seus dirigents públics s'aprofiten del càrrec i de les atribucions inherents al mateix davant dels quals es troben en situació de dependència o subordinació i tracten, a més, d'influir en els ciutadans en benefici d'una determinada ideologia. És corrupció política de caire totalitari.




Puigdemont no pot seguir sent el president de la Generalitat.

dimecres, setembre 28, 2016 - 23:09

Societat Civil Catalana mostra la seva preocupació pel pla de govern que ha presentat avui Carles Puigdemont davant el Parlament de Catalunya.

En la seva intervenció el Sr. Puigdemont ha afirmat que el Govern de la Generalitat ja treballa en l'elaboració de tot allò que cal per procedir a la declaració d'independència de Catalunya. Es tracta d'un desafiament exprés no només a la Constitució sinó també al Tribunal Constitucional, que ha anul·lat el full de ruta secessionista i ha prohibit que es doni qualsevol tipus de suport al procés de secessió.

El projecte de govern que s'ha presentat davant la Cambra autonòmica no és més que el detall d'un cop d'Estat que implicaria la ruptura unilateral de la sobirania espanyola i l'intent d'imposar sobre Catalunya i els catalans l'autoritat dels secessionistes en contra tant del Dret intern com del Dret internacional.




El desafiament separatista i la governabilitat.

dijous, setembre 1, 2016 - 14:26

Dels molts desafiaments a què s'enfronta Espanya en aquests moments, el més greu és el que plantegen els separatistes a Catalunya. Ho és, en primer lloc, perquè afecta l'existència mateixa d'Espanya com a Estat i al manteniment de la comunitat política sobirana que formem tots els espanyols; i en segon terme perquè de consumar-se el terratrèmol polític anunciat pels nacionalistes catalans els perjudicis econòmics i socials afectarien al conjunt dels espanyols i a l'estabilitat europea. Finalment, ho és perquè les administracions públiques catalanes han escenificat el seu rebuig a ser considerades ja com administracions espanyoles i aparenten actuar com a institucions d'un Estat independent.




 

SOCIETAT CIVIL CATALANA
Asociación Cívica y Cultural

Còrsega 270, 3r 5ª
08008 Barcelona
SPAIN

T · +34 93 624 32 37
comunicacio@societatcivilcatalana.cat