INTERNACIONAL  · ORGANITZACIÓ  ·  COMUNICATS   ·  DOCUMENTS   ·  CONTACTA ·  CAST    

Comunicat de l’agrupació de juristes de Societat Civil Catalana davant el comunicat del CICAC del 26 de març

Davant la recent publicació pel Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya (CICAC) del seu Comunicat de 26 de març de 2018, en el qual els degans de tots els col·legis catalans, com a representants de l'advocacia catalana, aboquen una sèrie d’opinions crítiques sobre algunes resolucions judicials relacionades amb l'anomenat "procés" i emanades del nostre Tribunal Suprem, arribant a demanar expressament: "deixar sense efecte les que s'han produït i que no es tornin a reproduir en decisions futures", els juristes integrants de SCC, majoritàriament advocats en exercici adscrits a col·legis catalans, ens veiem obligats a formular públicament la nostra respectuosa queixa contra dit Comunicat, per les següents raons: 

1) L'expressió i difusió d'opinions crítiques sobre resolucions judicials no és funció que correspongui ni legalment ni estatutària als col·legis professionals d'advocats ni als consells que els agrupen, més quan aquestes crítiques responen a un determinat posicionament ideològic no compartit per bona part del col·lectiu professional. Ni a l'art. 5 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals ni a l'art. 4 dels Estatuts del CICAC, aprovats per Resol. Dep. Justícia 6/04/1984, es troba prevista tal funció. Respectem absolutament i animem, fins i tot, a que els degans signants del Comunicat, en exercici del seu indiscutible dret fonamental a la llibertat d'expressió i a la lliure difusió de pensaments, idees i opinions (art. 20.1.a CE), manifestin i difonguin aquestes i qualssevol altres opinions jurídiques, fins i tot crítiques amb determinades resolucions judicials, sempre que ho facin a títol personal, mai en representació d'un col·lectiu professional tan sensible i plural com el dels advocats catalans. Només cal recordar la Sentència del TSJCat de 1/12/2016, que va anul·lar l'Acord del CICAC de 14/10/2013 d'adhesió al denominat "Pacte pel dret a decidir", quan declara que: "Si l'actuació del Col·legi Professional sobrepassa els límits que assenyala la Llei 2/1974 de 13 de febrer de Col·legis Professionals i realitza actuacions que permeten la seva equiparació amb una associació privada, exigint als col·legiats un posicionament ideològic d'acord amb [la] línia de pensament assumida per la Junta de Govern, és evident que amb aquesta actuació es produeix un enfrontament entre la col·legiació obligada per exercir i el dret de no associar-se, quedant vulnerat aquest últim. (...) En definitiva, no es pot exigir a ningú que assumeixi una ideologia com a condició per a l'exercici d'una professió. Fer-ho suposa una vulneració a la llibertat ideològica, d'expressió i d'associació, llibertats indissolublement unides al pluralisme polític que, com a valor essencial del nostre ordenament jurídic, propugna la Constitució espanyola. "

2) La recent comunicació del Comitè de Drets Humans de l'ONU de 23/03/2018, referida a la denúncia d'una suposada vulneració, per part d'Espanya, de l'art. 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, en la persona del senyor Jordi Sánchez i Picanyol, per no concedir-li el permís de sortida de presó que va sol·licitar per assistir a la sessió del Parlament de Catalunya en la qual pretenia defensar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat, inclou un apartat anomenat "Interim Measure", traduïble al català com a mesura provisional, no cautelar, com es refereix a ella el Comunicat del CICAC. Malgrat això, en aquesta comunicació el Comitè no ha entrat a valorar de cap manera el fons de l'assumpte, ni tan sols pot ser considerada com una admissió a tràmit, és un simple “rebut” de mer tràmit i registre, adoptada inaudita parte, en automàtica aplicació del que disposa l'art. 92 del Reglament del Comitè, en la que simplement es requereix a l'Estat perquè adopti totes aquelles mesures necessàries per assegurar que el Sr. Sánchez pugui exercir els seus drets polítics d'acord amb l'art. 25 del Pacte, recordant expressament que: "Aquest requeriment no implica que s'hagi arribat a una decisió sobre el fons de l'assumpte que s'està considerant". Per tant, deduir de tal resolució de mer tràmit que el Comitè ha reconegut la vulneració per Espanya del referit art. 25 i que amb això "queda seriosament qüestionat l'art. 23.1 de la Constitució Espanyola ", atempta contra les més elementals regles de la lògica i contra un mínim rigor jurídic exigible dels que ostenten la màxima representació dels advocats catalans

3) Atribuir a la magistratura la judicialització de la política, com ho fa el Comunicat del CICAC, pel sol fet que es segueixin processos penals contra determinats polítics que indiciàriament han comès fets delictius molt greus i que s'adoptin contra ells, de manera motivada, mesures cautelars com la presó provisional, és tant com defensar una mena de privilegi d'impunitat per a la classe política que resulta, sens dubte, passat de moda i clarament atemptatori contra el dret fonamental a la igualtat que recull l'art. 14 de la nostra Constitució. El polític és un ciutadà més, i com a tal, s'ha de sotmetre a un procediment penal quan un jutge independent i predeterminat per la Llei aprecia indicis racionals de criminalitat suficients que revelin la seva participació en un fet constitutiu de delicte. I si aquest mateix jutge estima, en resolució motivada, que concorren els requisits i fins previstos en l'art. 503 LECrim. per acordar la presó provisional contra el polític, així ho ha d'acordar. Tot això sense perjudici del degut respecte al ple exercici del dret de defensa que dugui a terme el seu advocat defensor. 

4) Defensar que "la mesura de presó acordada és inconvenient i desproporcionada" perquè "no es donen els supòsits per aplicar-la, i més quan els investigats han complert amb els requeriments judicials de què han estat objecte en el curs del procediment", especialment "en el cas dels cinc últims sotmesos a presó, per a aquells res ha canviat des de les anteriors decisions que els deixaven en llibertat, com tampoc s'ha individualitzat cap argument que permeti privar-los de tan fonamental dret" o entrar a valorar la no concurrència dels requisits típics del delicte de rebel·lió, a més de constituir arguments discutits per una altra bona part de la doctrina jurídica qualificada i independent, és funció pròpia dels companys advocats que exerceixen la defensa dels investigats, als qui des d'aquestes línies volem mostrar el nostre ple respecte i suport en l'exercici de tan rellevant dret fonamental, però de cap manera estimem que els hi correspongui fer-ho als degans dels col·legis d'advocats catalans ni al CICAC que els agrupa, sota pena d'incórrer, a més d'en el referit abús de funcions, en una clara desigualtat de tracte amb la resta de presos preventius que poblen les presons espanyoles i amb els seus respectius advocats defensors, els quals, de ben segur, també tindran raons més que fundades per impugnar la presó provisional dels seus defensats, però ho fan dins de les vies legalment establertes sense demanar dels col·legis d'advocats un recolzament exprés a les seves pretensions

Finalment, només ens queda mostrar el nostre màxim respecte a la tasca que vénen desenvolupant diàriament tots els jutges i tribunals del nostre país, en l'exercici de l'alta funció jurisdiccional que els hi encomana en exclusiva l'art. 117 de la nostra Constitució Espanyola, jutjant i fent executar allò que ha estat jutjat, ja que la duen a terme en defensa i garantia dels drets fonamentals de tots. Especialment, arran dels últims esdeveniments, volem mostrar el nostre més sincer suport a tots aquells jutges que, per raó de la seva actuació en els procediments relacionats amb el denominat "procés", estan sent objecte, ells i les seves famílies, d'atacs injustificats per part de persones o grups que, lluny de defensar legítimament les seves idees pels amplis camins que el nostre ordenament jurídic els atorga, opten per les vies de fet amb total menyspreu dels drets fonamentals de la resta dels seus conciutadans. 

A Barcelona, a 5 d'abril de 2018.

Editorial SCC

Joves dissidents a la UAB.

dissabte, desembre 17, 2016 - 13:50

En un context en què l'espai públic en general i l'educatiu en particular estan copats pel nacionalisme, l'emergència al campus de Bellaterra d'un petit col·lectiu d'estudiants que alça la veu en defensa de la convivència de Catalunya amb la resta d'Espanya ha resultat impossible de digerir per als cadells més reaccionaris del separatisme i del (sorprenentment) autodenominat "antifeixisme" que fins ara, i des de fa massa temps, campaven al seu aire per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).




Millorar Espanya o destruir Catalunya.

dimecres, novembre 16, 2016 - 18:25

Des de Societat Civil Catalana volem expressar la nostra preocupació pel fet que una part significativa dels càrrecs i autoritats locals i autonòmiques a Catalunya estiguin utilitzant impròpiament el seu poder per emprendre accions manifestament il·legals incorrent, alhora, en un evident malbaratament de recursos públics. Ens sembla especialment condemnable la vulneració del principi democràtic de neutralitat de les institucions, on els símbols partidistes desplacen amb freqüència als oficials de tots els catalans, es fan apel·lacions a la desobediència i a la transgressió de les lleis i resolucions dels òrgans judicials, i es fomenta el menyspreu a l'actual marc constitucional tractant de devaluar la seva transcendència i rellevància.

El populisme nacionalista està incorrent en un clar i manifest abús del poder que posseeix. Els seus dirigents públics s'aprofiten del càrrec i de les atribucions inherents al mateix davant dels quals es troben en situació de dependència o subordinació i tracten, a més, d'influir en els ciutadans en benefici d'una determinada ideologia. És corrupció política de caire totalitari.




Puigdemont no pot seguir sent el president de la Generalitat.

dimecres, setembre 28, 2016 - 23:09

Societat Civil Catalana mostra la seva preocupació pel pla de govern que ha presentat avui Carles Puigdemont davant el Parlament de Catalunya.

En la seva intervenció el Sr. Puigdemont ha afirmat que el Govern de la Generalitat ja treballa en l'elaboració de tot allò que cal per procedir a la declaració d'independència de Catalunya. Es tracta d'un desafiament exprés no només a la Constitució sinó també al Tribunal Constitucional, que ha anul·lat el full de ruta secessionista i ha prohibit que es doni qualsevol tipus de suport al procés de secessió.

El projecte de govern que s'ha presentat davant la Cambra autonòmica no és més que el detall d'un cop d'Estat que implicaria la ruptura unilateral de la sobirania espanyola i l'intent d'imposar sobre Catalunya i els catalans l'autoritat dels secessionistes en contra tant del Dret intern com del Dret internacional.




El desafiament separatista i la governabilitat.

dijous, setembre 1, 2016 - 14:26

Dels molts desafiaments a què s'enfronta Espanya en aquests moments, el més greu és el que plantegen els separatistes a Catalunya. Ho és, en primer lloc, perquè afecta l'existència mateixa d'Espanya com a Estat i al manteniment de la comunitat política sobirana que formem tots els espanyols; i en segon terme perquè de consumar-se el terratrèmol polític anunciat pels nacionalistes catalans els perjudicis econòmics i socials afectarien al conjunt dels espanyols i a l'estabilitat europea. Finalment, ho és perquè les administracions públiques catalanes han escenificat el seu rebuig a ser considerades ja com administracions espanyoles i aparenten actuar com a institucions d'un Estat independent.




 

SOCIETAT CIVIL CATALANA
Asociación Cívica y Cultural

Còrsega 270, 3r 5ª
08008 Barcelona
SPAIN

T · +34 93 624 32 37
comunicacio@societatcivilcatalana.cat