INTERNACIONAL  · ORGANITZACIÓ  ·  COMUNICATS   ·  DOCUMENTS   ·  CONTACTA ·  CAST    

Carta del president Josep Ramon Bosch

Benvolguts socis i amics tots,

Amb aquestes línies, vull agrair-vos la confiança que m’heu fet escollint-me com a nou president de Societat Civil Catalana. Hem viscut unes setmanes molt difícils per a tots i per això em sembla escaient explicar-vos la situació que hem travessat i quin és l’horitzó de futur que tenim al davant. Estic segur que veiem la realitat de la nostra entitat des de punts de vista diversos, però estic més segur encara que tots l’estimem sincerament i estem decidits que continuï essent un factor fonamental en la derrota del Procés separatista, en l’enfortiment del nostre país i en la reconstrucció de la convivència a la nostra societat.

Abans d’entrar en els laberints interns, em sembla que val la pena tenir present l’extraordinària tasca que ha fet la nostra entitat des de l’any 2014. En moments difícils cal alçar la mirada per comprendre el sentit de tot plegat. Hem donat la batalla cultural davant el relat independentista. Hem trencat l’hegemonia del nacionalisme i l’espiral del silenci a la nostra societat. Hem reunit un constitucionalisme que abans estava molt distant. Hem aconseguit per dues vegades treure un milió de persones als carrers de Barcelona. Hem fet sentir a tot arreu -als carrers, als mitjans, a l’opinió pública internacional i a tota mena d’àgores- la veu d’aquella majoria de catalans que volem mantenir els vincles preciosos amb la resta d’Espanya.

Diguem-ho obertament, perquè és veritat: SCC ha contribuït decisivament a fer descarrilar la primera etapa del Procés separatista. No ha estat per casualitat. Molta gent, molts de vosaltres, hi heu dedicat una part important del vostre temps i les vostres millors energies. Alguns de nosaltres hem pagat un cost personal molt alt. Tanmateix, els atacs que ha rebut el projecte que compartim són la millor prova de la seva eficàcia. Malgrat les diferències, no podem fer altra cosa que agrair tant d’esforç i tant compromís de tots en favor de la causa que ens uneix. S’ha fet molta feina, des de les agrupacions territorials fins als membres de les sectorials, des dels treballadors i voluntaris fins a les delegacions internacionals. Vull reconèixer públicament la tasca de tots els presidents de l’entitat, José Rosiñol, Rafael Arenas, Mariano Gomà i Álex Ramos.

No és fàcil gestionar una entitat com la nostra. Una entitat on convivim persones que venim de tradicions polítiques i organitzatives molt diferents, i que a més tenim els nostres treballs professionals propis. Aquesta és la nostra riquesa i la nostra força, però és també la nostra dificultat. Certament, durant els darrers mesos, al si de la Junta s’han produït discrepàncies intenses. El mateix president sortint, José Rosiñol, ha afirmat públicament que ha “dedicat el 99% del temps a comunicar cap enfora i només un 1% del temps a la gestió interna”.

El resultat ha estat un any d'àmplia incidència i eficàcia de Societat Civil Catalana en l'opinió pública, tan nacional com internacional, i una excel·lent presència mediàtica, amb dades molt contundents. Però en paral·lel a aquests èxits, la rapidesa en la successió dels esdeveniments va portar a un procediment de presa de decisions sense comptar de vegades amb l'opinió de la totalitat de la Junta, generant-se per aquest motiu diferències, susceptibilitats i discrepàncies que probablement podrien haver-se resolt amb un protocol més explícit i ferm per la governabilitat de l'entitat.

Volent treballar tots pel bé de Societat Civil Catalana, els posicionaments van anar distanciant-se. No és un cas estrany a les organitzacions, on a vegades els malentesos s’imposen sobre la voluntat real i compartida de buscar el millor per a l’entitat. La situació va motivar que el dia 19 de desembre 9 membres de la Junta (sobre un total de 14) decidissin una reorganització de càrrecs i anomenessin de forma provisional l’Álex Ramos com a president fins a renovar la Junta en una nova assemblea. Com tots sabeu, l’assemblea va celebrar-se el passat 19 de gener.

Em sembla important destacar que malgrat aquestes divergències internes, la immensa majoria de l’assemblea va corroborar la trajectòria de la nostra entitat aquests darrers anys. Un 95% dels socis van validar l’informe de gestió del 2017, mentre un 76% van avalar la gestió del 2018. De la mateixa manera, els comptes de 2017 van ser aprovats per un 90% dels socis. Els comptes de 2018 seran auditats properament i, tal com preveuen els estatuts, votats convenientment per la propera assemblea. El José Rosiñol, l’Álex Ramos i jo mateix vam aclarir públicament en roda de premsa que les divergències tenien com a causa discrepàncies sobre la gestió interna, i no qüestions partidistes ni irregularitats econòmiques, com s’havia afirmat en algunes filtracions interessades i anònimes.

Som tots conscients que una entitat com la nostra es basa en la confiança dels seus socis i dels seus donants. Per això a la nova Junta ens proposem aprofundir en la plena transparència de la nostra gestió. Hem pres la decisió de publicar els comptes de l’associació. En les reunions trimestrals que tindrem amb els socis i que després explicaré, exposarem també l’estat dels comptes. Aquest és el meu compromís i el de la Junta entrant.

Els moments d’inestabilitat interna que he explicat es van veure agreujats per tensions de tresoreria. Efectivament, la Junta de Societat Civil Catalana havia aprovat uns pressupostos per l’any 2018. D’acord als mateixos es desenvoluparen les activitats. Tanmateix, algunes circumstàncies alienes a la mateixa entitat van provocar que es retardessin algunes donacions importants compromeses. Això va provocar que acabéssim l’any 2018 amb un deute important.

Vam arribar a l’assemblea en el clima que he referit. Havíem assolit molts de nosaltres a un consens entorn de la figura del Rafael Arenas com a candidat unitari. Sens dubte, el Rafael és una persona i un catedràtic reconegut per tots nosaltres. Tanmateix, el mateix divendres, quan es va conèixer la llista que proposava, molts socis van tenir la sensació que aquella llista no representava la pluralitat i les diferents sensibilitats que ens trobem a Societat Civil Catalana. El president sortint, José Rosiñol, va acabar anunciant que presentava una llista alternativa. En aquestes circumstàncies, diverses persones em van demanar que fes un pas endavant i assumís la presidència, a fi de retornar la serenitat i la confiança interna i de convocar, d’aquí a uns mesos, una nova assemblea de la qual sorgís una Junta molt potent per mirar al futur.

La meva candidatura estava acompanyada per l’Álex Ramos com a vice-president, el Xavier Marín com a tresorer i el Manuel Miró com a secretari. Agraeixo als tres que m’acompanyin en aquesta nova etapa i valoro en especial la seva experiència i dedicació a la nostra causa. En aquests propers dies, proposaré una petita ampliació de la Junta, per fer-la del tot operativa i per aconseguir, també, l’equilibri en tots els sentits, també de gènere. En qualsevol cas, aquesta candidatura va ser avalada per l’assemblea de forma notable, amb un 67% dels vots favorables.

Aquest és, doncs, l’escenari. Com veig el futur?, què em proposo? El primer objectiu és estabilitzar la situació de la nostra associació i possibilitar el seu enfortiment a curt termini. Estic convençut que una entitat ha de treballar sobre tot “cap enfora”, per comunicar a la societat les seves conviccions. Però també en alguns moments cal centrar l’atenció a refer la confiança interna i en aplegar de nou les millors energies de tots per seguir essent un actor decisiu en la vida social, cultural i política de Catalunya i del conjunt d’Espanya.

Societat Civil Catalana té un capital humà extraordinari. Només gràcies a aquest capital humà hem pogut aconseguir el capital polític, cultural i mediàtic que hem assolit. És hora de tornar a sumar entre tots per guanyar la partida a l’independentisme i, sobre tot, per construir una alternativa cultural i social a l’independentisme. És possible donar-li la volta a Catalunya. És possible començar una nova etapa de llibertat i convivència entre tots els catalans. No volem ser una entitat de reacció. Volem ser una entitat propositiva, que presenti una altra forma de viure la catalanitat, en llibertat, amb universalitat, en pluralitat, motor actiu d’aquesta Espanya contemporània que sentim com una part fonamental de la nostra identitat.

El futur de Societat Civil Catalana depèn de la implicació dels seus socis i dels seus col·laboradors. Arribarem més lluny com més compromesos estiguem i com més creatius siguem. Per això us vull demanar que aquestes properes setmanes ens feu arribar a la Junta, en la mesura de les vostres possibilitats, les vostres reflexions. Ens agradaria rebre per escrit les vostres propostes per al futur de Societat Civil Catalana. Quin ha de ser el nostre missatge aquests propers mesos? Quines línies d’actuació hem d’accentuar? Quina mena d’actes hem d’organitzar? Com podem funcionar millor internament?

Amb les vostres propostes, anirem a una propera assemblea abans del 31 de maig. La Junta Directiva presentarà llavors un pla estratègic per als propers mesos. Votarem una nova Junta, que pugui afrontar amb tota la força els reptes del futur. La petita junta operativa que hem constituït ara, per voluntat de la majoria de l’assemblea, no vol perpetuar-se. Us puc dir ben de cor que jo no volia ser president de Societat Civil Catalana. Tenia altres projectes. Però ara les coses són com són i amb els altres companys de la Junta estem decidits a retornar la confiança i la força a aquesta casa. Com dic, la propera assemblea haurà d’aprovar els comptes de 2018 i haurà de validar l’estratègia de SCC per a tot el 2018 i els primers compassos de 2019.

Com he comentat abans, ens comprometem a reforçar la comunicació interna i la interlocució amb els socis, perquè estigueu sempre al dia de les decisions que es prenen i pugueu també participar més activament. En aquest sentit, seria bo que seguíssiu els canals de comunicació ja existents, com l’e-mail, la web, les xarxes o el canal de whatsapp que vam crear fa uns mesos.

Part de la nostra feina aquestes properes setmanes és assegurar l’estabilitat econòmica de l’entitat. Us puc donar l’alegria que avui mateix s’ha pogut pagar una part important del deute acumulat. Recuperarem també la interlocució amb tots els nostres petits i grans donants.

Que la nostra principal missió sigui recuperar la força interna de Societat Civil Catalana després dels trasbalsos viscuts no significa, de cap manera, que ens oblidem de la missió per la qual ens vam constituir. Seguirem defensant amb tota l’energia a l’espai públic i mediàtic la veu dels catalans no independentistes. Ho farem amb la combinació de fermesa i moderació que sempre ens ha caracteritzat. Lluitarem pels drets de tots. I presentarem, sobre tot, una visió alternativa de Catalunya, centrada en una catalanitat oberta, compromesa i coautora del projecte comú espanyol. Mantindrem també una forta presència internacional, ara que els independentistes volen multiplicar la seva propaganda. Seguirem treballant per la unitat del constitucionalisme. No pararem. Heu vist aquests dies com SCC ha possibilitat el retorn de l’Albert Boadella a Barcelona acompanyat del prestigiós intel·lectual francès Bernard Henry Lévy.

Resto a disposició de tots. Us demano, com he dit abans, que ens feu arribar les vostres propostes i les línies estratègiques que penseu que hem de potenciar al correu de presidencia@societatcivilcatalana.cat.

Una forta abraçada, 

Josep Ramon Bosch i Codina
President de Societat Civil Catalana

Editorial SCC

Joves dissidents a la UAB.

dissabte, desembre 17, 2016 - 13:50

En un context en què l'espai públic en general i l'educatiu en particular estan copats pel nacionalisme, l'emergència al campus de Bellaterra d'un petit col·lectiu d'estudiants que alça la veu en defensa de la convivència de Catalunya amb la resta d'Espanya ha resultat impossible de digerir per als cadells més reaccionaris del separatisme i del (sorprenentment) autodenominat "antifeixisme" que fins ara, i des de fa massa temps, campaven al seu aire per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).




Millorar Espanya o destruir Catalunya.

dimecres, novembre 16, 2016 - 18:25

Des de Societat Civil Catalana volem expressar la nostra preocupació pel fet que una part significativa dels càrrecs i autoritats locals i autonòmiques a Catalunya estiguin utilitzant impròpiament el seu poder per emprendre accions manifestament il·legals incorrent, alhora, en un evident malbaratament de recursos públics. Ens sembla especialment condemnable la vulneració del principi democràtic de neutralitat de les institucions, on els símbols partidistes desplacen amb freqüència als oficials de tots els catalans, es fan apel·lacions a la desobediència i a la transgressió de les lleis i resolucions dels òrgans judicials, i es fomenta el menyspreu a l'actual marc constitucional tractant de devaluar la seva transcendència i rellevància.

El populisme nacionalista està incorrent en un clar i manifest abús del poder que posseeix. Els seus dirigents públics s'aprofiten del càrrec i de les atribucions inherents al mateix davant dels quals es troben en situació de dependència o subordinació i tracten, a més, d'influir en els ciutadans en benefici d'una determinada ideologia. És corrupció política de caire totalitari.




Puigdemont no pot seguir sent el president de la Generalitat.

dimecres, setembre 28, 2016 - 23:09

Societat Civil Catalana mostra la seva preocupació pel pla de govern que ha presentat avui Carles Puigdemont davant el Parlament de Catalunya.

En la seva intervenció el Sr. Puigdemont ha afirmat que el Govern de la Generalitat ja treballa en l'elaboració de tot allò que cal per procedir a la declaració d'independència de Catalunya. Es tracta d'un desafiament exprés no només a la Constitució sinó també al Tribunal Constitucional, que ha anul·lat el full de ruta secessionista i ha prohibit que es doni qualsevol tipus de suport al procés de secessió.

El projecte de govern que s'ha presentat davant la Cambra autonòmica no és més que el detall d'un cop d'Estat que implicaria la ruptura unilateral de la sobirania espanyola i l'intent d'imposar sobre Catalunya i els catalans l'autoritat dels secessionistes en contra tant del Dret intern com del Dret internacional.




El desafiament separatista i la governabilitat.

dijous, setembre 1, 2016 - 14:26

Dels molts desafiaments a què s'enfronta Espanya en aquests moments, el més greu és el que plantegen els separatistes a Catalunya. Ho és, en primer lloc, perquè afecta l'existència mateixa d'Espanya com a Estat i al manteniment de la comunitat política sobirana que formem tots els espanyols; i en segon terme perquè de consumar-se el terratrèmol polític anunciat pels nacionalistes catalans els perjudicis econòmics i socials afectarien al conjunt dels espanyols i a l'estabilitat europea. Finalment, ho és perquè les administracions públiques catalanes han escenificat el seu rebuig a ser considerades ja com administracions espanyoles i aparenten actuar com a institucions d'un Estat independent.




 

SOCIETAT CIVIL CATALANA
Asociación Cívica y Cultural

Còrsega 270, 3r 5ª
08008 Barcelona
SPAIN

T · +34 93 624 32 37
comunicacio@societatcivilcatalana.cat