ORGANITZACIÓ  ·  COMUNICATS   ·  DOCUMENTS   ·  CONTACTA ·  CAST    

Som la plataforma social que representa la unitat en la diversitat

Raons per al bilingüisme

La qüestió del bilingüisme ocupa i preocupa a molta gent a Catalunya. Des de Societat Civil Catalana considerem que és un tema cabdal sobretot en un moment en què s'ha trencat el consens que sobre aquesta qüestió –aparentment- existia. Però el debat és polèmic no en la seva essència, sinó en la seva concreció. És a dir, no en la qüestió de si el bilingüisme com a realitat social hauria de ser considerat com a una riquesa o, al contrari, com a una dificultat. En aquest punt, l'acord segueix sent molt generalitzat –al marge dels sectors ultranacionalistes més descordats que afirmen que el bilingüisme mata-. Acord en el sentit d'entendre que és un tret distintiu i positiu de la societat catalana. Però sí, en canvi, el tema és polèmic i incòmode per a molts en la seva concreció, en la forma com aquest bilingüisme hauria d'estar reflectit a la regulació legal, a l'escola i a la vida pública i cultural en general. Ho veiem, per exemple, en l'absurda negativa a no permetre la vehicularitat del castellà a l'ensenyament i en la voluntat política d'excloure'l de l'espai públic institucional. Tot sovint des del nacionalisme s'afirma de manera tramposa que tot el que no sigui el monolingüisme a l'escola o a les institucions suposa un atac frontal contra el català.

Societat Civil Catalana té sobre aquest punt una posició molt clara. Sempre hem sostingut que volíem una Catalunya plural en una Espanya plural. Al nostre manifest fundacional aquesta idea es traduïa en dues demandes: d'una banda, una Espanya que faci radicalment seves totes les seves llengües i cultures i, de l'altra, una Catalunya que senti com a seves el català, castellà i aranès. Senzill de dir però, a la vegada, complicat d'articular.

Una Catalunya que faci seus tant el català com el castellà (i l'aranès) és –pensem- força raonable; però no és el que volen els nacionalistes. Per aquests, Catalunya s'ha d'identificar amb una sola llengua sense reconèixer al castellà la condició també de llengua catalana, de llengua igualment pròpia dels ciutadans i ciutadanes que hi viuen. D'acord amb el relat nacionalista, el castellà és una llengua d'imposició aliena a Catalunya i que, per tant, pot ser tolerada, però sense que sigui considerada com a una part plena de la identitat catalana. Els exemples d'aquest tractament del castellà com a llengua d'ús merament instrumental (en el millor dels casos) són abundants. Potser molts nacionalistes diuen que també estan a favor del bilingüisme, però és un bilingüisme purament funcional pel que fa al castellà, igual que aquell que disposa d'un domini excel·lent d'una llengua estrangera. Aquesta és la perspectiva nacionalista. El somni d'una Catalunya principalment monolingüe amb la presència destacada però subsidiària d'altres dues llengües com a resultat del món global en què estem immersos, el castellà i l'anglès. Aquest és el bilingüisme o el trilingüisme que postulen.

No ho és per a nosaltres, i pensem que tampoc ho és pas per a la majoria dels catalans. Més de la meitat de la població de Catalunya té el castellà com a llengua materna; això no només implica que 1 de cada 2 catalans senten el castellà com una part de la seva identitat, sinó que segurament tots els catalans tenim vincles estrets de família, veïnatge o amistat amb algú que té com a llengua materna el castellà. El castellà és una llengua que ha estat utilitzada pels catalans per expressar els seus pensaments i emocions des de fa segles. La idea, estesa pels nacionalistes, que va ser el Decret de Nova Planta el que va imposar la llengua que ja emprava Joan Boscà/Juan Boscán (per citar un català nascut a Perpinyà que ja al segle XVI va fer una aportació substancial a la llengua castellana amb el famós endecasílab) és directament fals, abans del manipulat 1714 el castellà ja era una llengua d'ús habitual a Catalunya. És a dir, la realitat bilingüe no és una anormalitat, ni una imposició manu militare o colonial, a la societat catalana, sinó un tret distintiu, estructural, d'aquesta terra des de fa segles.

Aquesta realitat, allunyada dels mites i tergiversacions nacionalistes, s'ha de reconèixer i posar en valor i això implica el reconeixement que el castellà també és una llengua dels catalans. No tan sols és la llengua materna de la major part sinó que és tan pròpia dels catalans com la catalana.

I aquest reconeixement del castellà ha de fer-se de tal manera que el català, que és la llengua materna d'1 de cada 3 catalans, nascuda a la nostra terra fa segles i convertida en pont de comunicació especial amb compatriotes d'altres parts d'Espanya i amb ciutadans d'altres països europeus, sigui recolzat i es garanteixi no només el seu coneixement per part de tots els catalans, sinó també que tots, sigui quina sigui la seva llengua materna, el considerin també com un patrimoni propi. Exactament el mateix que hem de reclamar en relació al castellà.

Aquest reconeixement del castellà i del català -sense oblidar mai l'aranès- dotarà de realitat institucional i oficial al que ja és real a la nostra societat. Tant el català com el castellà han de tenir presència a les institucions, a l'administració, a l'escola i als mitjans de comunicació i, tal com s'acaba de dir, s'han de posar els mitjans per tal que tots els catalans no només coneguin ambdues llengües, sinó que les estimin i apreciïn com a pròpies.

En definitiva, el que demanen és que es reconegui el caràcter plural de Catalunya, el fet que el bilingüisme és un tret distintiu de la nostra societat.

Tal com dèiem abans, la proposta de Societat Civil Catalana té dues vessants. Per una banda, el reconeixement de la pluralitat de Catalunya, allunyada del monolingüisme nacionalista. Per l'altra, una Espanya orgullosa de la seva diversitat cultural i lingüística, una Espanya que faci seves totes les llengües espanyoles.

La forta descentralització que caracteritza el nostre Estat fa que les Comunitats Autònomes gaudeixin d'una àmplia competència per a la protecció de les llengües espanyoles diferents del castellà; però això no implica que les institucions estatals no tinguin també cura d'aquest patrimoni de tots els espanyols. Tal com dèiem, en contra del que mantenen els independentistes, el reconeixement a les institucions de l'Estat del català és important. Des del Rei fins al BOE, passant per les pàgines webs dels Ministeris i l'acció cultural exterior de l'Estat fan servir el català i el promocionen dins i fora d'Espanya. I aquí cal destacar la tasca que realitza l'Institut Cervantes de promoció no només del castellà sinó també de totes les llengües espanyoles.

S'ha fet força en aquest sentit, però encara hi ha marge per avançar més en el plurilingüisme.

Així mateix, és clar que un dels patrimonis més importants per a tots (tots) els espanyols és la llengua espanyola o -com sovint diem a Catalunya i diu la mateixa Constitució-, el castellà. Aquesta no només és la llengua comuna, sinó que a més a més ens connecta amb una rica comunitat a Amèrica que va dels Estats Units fins a la Terra de Foc. Aquesta llengua compartida és un element bàsic per a la cohesió a Espanya (en realitat, es va estendre com a llengua franca d'intercomunicació a la península a l'etapa medieval); però el reconeixement de la seva posició especial, de llengua comuna, dins de la nostra societat i cultura ha de ser compatible amb el respecte i la posada en valor de la resta de llengües del nostre país, que són imprescindibles per la comprensió de la realitat i la història d'Espanya.

En definitiva, des de Societat Civil Catalana demanem que el bilingüisme natural a Catalunya es traslladi a les institucions, l'administració, els mitjans i l'escola. Rebutgem una explicació de Catalunya que la fa, de manera artificial, monolingüe i rebutgem els intents dels separatistes de fer fora de la nostra societat un dels patrimonis més valuosos que com catalans en tenim: la llengua espanyola.

A la vegada reclamem que el català sigui considerat de forma radical una part essencial de la identitat espanyola.

I tot això sense oblidar que les llengües no només poden servir per a entendre identitats complexes com és, afortunadament, l'espanyola, sinó que també configuren drets de les persones, com a eines de comunicació que són, i que de cap manera poden convertir-se en instruments d'imposició, pressió o, fins i tot, opressió. Són les persones les qui tenen drets en relació a la llengua, no són les llengües les qui tenen drets sobre les persones.

Una Catalunya plural dins d'una Espanya orgullosa de la seva diversitat.

Això és en essència el que volem reivindicar amb motiu de la Diada de Catalunya. Una Diada que esperem aviat torni a ser veritablement de tots els catalans.

Editorial SCC

Joves dissidents a la UAB.

dissabte, desembre 17, 2016 - 13:50

En un context en què l'espai públic en general i l'educatiu en particular estan copats pel nacionalisme, l'emergència al campus de Bellaterra d'un petit col·lectiu d'estudiants que alça la veu en defensa de la convivència de Catalunya amb la resta d'Espanya ha resultat impossible de digerir per als cadells més reaccionaris del separatisme i del (sorprenentment) autodenominat "antifeixisme" que fins ara, i des de fa massa temps, campaven al seu aire per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).




Millorar Espanya o destruir Catalunya.

dimecres, novembre 16, 2016 - 18:25

Des de Societat Civil Catalana volem expressar la nostra preocupació pel fet que una part significativa dels càrrecs i autoritats locals i autonòmiques a Catalunya estiguin utilitzant impròpiament el seu poder per emprendre accions manifestament il·legals incorrent, alhora, en un evident malbaratament de recursos públics. Ens sembla especialment condemnable la vulneració del principi democràtic de neutralitat de les institucions, on els símbols partidistes desplacen amb freqüència als oficials de tots els catalans, es fan apel·lacions a la desobediència i a la transgressió de les lleis i resolucions dels òrgans judicials, i es fomenta el menyspreu a l'actual marc constitucional tractant de devaluar la seva transcendència i rellevància.

El populisme nacionalista està incorrent en un clar i manifest abús del poder que posseeix. Els seus dirigents públics s'aprofiten del càrrec i de les atribucions inherents al mateix davant dels quals es troben en situació de dependència o subordinació i tracten, a més, d'influir en els ciutadans en benefici d'una determinada ideologia. És corrupció política de caire totalitari.




Puigdemont no pot seguir sent el president de la Generalitat.

dimecres, setembre 28, 2016 - 23:09

Societat Civil Catalana mostra la seva preocupació pel pla de govern que ha presentat avui Carles Puigdemont davant el Parlament de Catalunya.

En la seva intervenció el Sr. Puigdemont ha afirmat que el Govern de la Generalitat ja treballa en l'elaboració de tot allò que cal per procedir a la declaració d'independència de Catalunya. Es tracta d'un desafiament exprés no només a la Constitució sinó també al Tribunal Constitucional, que ha anul·lat el full de ruta secessionista i ha prohibit que es doni qualsevol tipus de suport al procés de secessió.

El projecte de govern que s'ha presentat davant la Cambra autonòmica no és més que el detall d'un cop d'Estat que implicaria la ruptura unilateral de la sobirania espanyola i l'intent d'imposar sobre Catalunya i els catalans l'autoritat dels secessionistes en contra tant del Dret intern com del Dret internacional.




Raons per al bilingüisme.

dijous, setembre 8, 2016 - 21:01

La qüestió del bilingüisme ocupa i preocupa a molta gent a Catalunya. Des de Societat Civil Catalana considerem que és un tema cabdal sobretot en un moment en què s'ha trencat el consens que sobre aquesta qüestió –aparentment- existia. Però el debat és polèmic no en la seva essència, sinó en la seva concreció. És a dir, no en la qüestió de si el bilingüisme com a realitat social hauria de ser considerat com a una riquesa o, al contrari, com a una dificultat. En aquest punt, l'acord segueix sent molt generalitzat –al marge dels sectors ultranacionalistes més descordats que afirmen que el bilingüisme mata-. Acord en el sentit d'entendre que és un tret distintiu i positiu de la societat catalana. Però sí, en canvi, el tema és polèmic i incòmode per a molts en la seva concreció, en la forma com aquest bilingüisme hauria d'estar reflectit a la regulació legal, a l'escola i a la vida pública i cultural en general. Ho veiem, per exemple, en l'absurda negativa a no permetre la vehicularitat del castellà a l'ensenyament i en la voluntat política d'excloure'l de l'espai públic institucional.




Agenda SCC


dimecres, setembre 20, 2017

Casa Joan Miret (Rambla Nova, 36, 43004, Tarragona)

dimecres, setembre 20, 2017

Casa de Cultura (C/Castellví, 8, Sant Cugat del Vallès, 08013, Barcelona)

dimecres, setembre 20, 2017

The Chancellor's Hall - Senate House (Malet Street, WC1E 7 HU, Londres, Regne Unit).

Noticias

dimecres, setembre 20, 2017 - 09:58

Societat Civil Catalana ha celebrat aquest dimarts l'acte 'El referèndum unilateral independentista, una trampa antidemocràtica'. La conferència, organitzada i presentada pels joves de l'entitat, ha comptat amb les intervencions del president de l'associació, Mariano Gomà; l'exvicepresident, Joaquim Coll; l'exdiputat de Ciutadans, Jordi Cañas; i el professor universitari, Joan López.




dimarts, setembre 19, 2017 - 18:01

Excma. Sra. Inés Arrimadas
Presidenta del Grup Parlamentari de Ciutadans

Excm. Sr. Miquel Iceta
Primer Secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya

Excm. Sr. Xavier García Albiol
President del Partit Popular de Catalunya

 

Barcelona, a 19 de setembre de 2017

Benvolguts/da,

 




dimarts, setembre 12, 2017 - 09:59

Societat Civil Catalana ha elaborat un estudi mitjançant el qual ha comptat el nombre de persones que han acudit a la manifestació de la Diada i xifra la participació en 225.000 assistents.

L'associació ha realitzat l'estudi a través del seu Observatori de resultats electorals, en què participen tècnics de diferents disciplines.




dijous, setembre 7, 2017 - 09:35

L'entitat exigeix ​​la dimissió de la presidenta de la cambra catalana i que es convoquin eleccions anticipades i recorda que seguirà treballant en defensa de la democràcia i la Constitució




dimecres, setembre 6, 2017 - 09:46

L'entitat va presentar fa tres mesos, juntament amb Advocats Catalans per la Constitució, una denúncia amb la intenció que tornessin els diners públics utilitzats pel 9N




dilluns, setembre 4, 2017 - 09:23

El vicepresident de Societat Civil Catalana, José Domingo, ha assegurat aquest divendres que "no se celebrarà un referèndum legal i vinculant perquè no compta amb l'empara de cap llei formal que el convoqui". De fet, ha assenyalat que si s'aproven les lleis secessionistes en els pròxims dies, el Tribunal Constitucional les suspendrà i la Generalitat haurà d'acatar la decisió.




 

SOCIETAT CIVIL CATALANA
Asociación Cívica y Cultural

Còrsega 270, 3r 5ª
08008 Barcelona
SPAIN

T · +34 93 624 32 37
comunicacio@societatcivilcatalana.cat

Informació d'interès

Agenda d,activitats
Documents

 

Avís Legal

 

Política de privacitat
Bases legals